A finals del segle XIX el meu besavi conreava les vinyes, feia vi al celler i el venia a granel en cuirs al mercat de València i de Xàtiva. Eren vins jovents. El celler va funcionar fins el 1910, any en què la fil·loxera va fer malbé tot el conreu de la vinya de la vall d’Albaida. A més a més, també hi hagué una sequera molt gran aquesta època.
Pels anys vint el celler va estar inactiu, i les vinyes foren substituïdes per oliveres. Uns anys després vingué la Guerra Civil i fins els anys quaranta no es van tornar a plantar vinyes de nou ni es va reprendre l’activitat.
No molts anys després, per la gran demanda de vi que hi havia al port de València, es van plantar varietats més productives i es van fundar moltes cooperatives de vi. Així doncs, el celler va fer vi per a les cooperatives fins els anys seixanta que quedà amb maquinària antiga i el celler va tancar de nou les portes.
Als anys 70 es tornaren a arrancar molts conreus de vinya de vi i es plantaren vinyes de raïm de taula, conreus com el Roseti, l’Alfonso la vale  i el Cardinal que eren molt bones per a l’exportació de raïm de taula en fresc. En aquella època tenia molta demanda a Europa i a Barcelona.
Els darrers anys del segle XX, un servidor, amb la saviesa dels conreus de la vinya del pare  i l’ajuda de les noves tècniques en viticultura, va tornar a plantar vinyes de varietats del terreny com el Monastrell, el Macabeu i d’altres més llunyanes com el Merlot o el Shirah.
Hem tornat a posar en marxa el celler amb les noves tecnologies per a fer uns vins negres criats en botes de roure i un vins blancs jovenívols, frescs i aromàtics.